27/1/18

ÁNGELA RUIZ ROBLES, MOLT MÉS QUE UNA MESTRA

Resultat d'imatges

La nostra protagonista era, efectivament, Ángela Ruíz Robles, una dama admirable que va viure i treballar en temps en els quals no era fàcil reeixir. Va tenir un dels pocs oficis que podia tenir una dona en el passat, mestra, però va ser escriptora, pedagoga, inventora, editora... En els darrers anys s'ha donat a conèixer més la seva figura i la seva trajectòria, pensar en què hauria pogut esdevenir en un altre país seria fer cultura-ficció. 
Resultat d'imatges de angela ruiz robles libro

Malgrat tot, ja en vida va obtenir molts reconeixements, però, per exemple, no va aconseguir finançament per al seu innovador llibre total precursor del llibre digital. La nostra mestra va donar classe de tota mena de matèries, va dirigir escoles, va fundar una editorial, va escriure molts llibres i va inventar estris com aquest llibre. A més a més, es va  casar i va tenir tres filles. 

Ángela Ruiz Robles, doña Angelita,  defuig la imatge de la mestra funcionària franquista tòpica i demostra que quan hi ha iniciativa i empenta es poden fer moltes coses interessants, malgrat les circumstàncies i el context.

16/1/18

UNA DAMA AMB GRANS IDEES I POCS RECURSOS

La nostra protagonista era molt poc coneguda fins fa, com qui diu, quatre dies. Per sort, hi ha hagut gent, dones sobretot, molt interessades en recuperar el seu record i la seva obra, cosa que s'ha reflectit a la xarxa en diferents ocasions. Va néixer al poble de la fotografia.


Va ser una de les poques coses que una dona amb estudis podia ser, a la seva època. Va néixer a finals del segle XIX i va morir a finals del tercer terç del segle XX. 


La nostra dama no sabem on podia haver arribat d'haver nascut en un altre país o en un altre temps. Però és una demostració fefaent de com, en temps difícils i amb pocs recursos i amb moltes dificultats, es poden fer moltes coses innovadores. 

Va escriure llibres, va inventar estris i mètodes diversos relacionats amb la seva feina, sempre va treballar, a la feina va arribar a tenir els pocs càrrecs rellevants als quals era possible accedir, va ser emprenedora i editora i va tenir tres filles. I això passant per la preguerra, la guerra i la postguerra. 

El seu invent més remarcable es considera avui un avantpassat enginyós d'un estri actual, molt útil. I la seva intenció, més enllà de la intel·lectual, era facilitar la vida a les criatures, per cert.





Va rebre reconeixements diversos però poc suport econòmic, per això no va poder comercialitzar de forma adient el seu invent, del qual, quan se'n parlava en algun mitjà, semblava més aviat una curiositat que no pas un intent interessant i possible de modernitzar el seu camp professional.

El seu invent s'ha pogut veure en diferents exposicions fetes a centres diversos de la terra on va viure, tot i haver nascut en una altra Comunitat Autònoma propera. Avui es troba en un centre modern, a una ciutat que ha canviat molt amb el temps i que avui és un punt de referència en molts aspectes.

Per sort, en aquests darrers anys, tant ella com moltes altres dones han estat revaloritzades i reconegudes, també en el camp de la innovació científica i pedagògica. 

Descansa en pau en aquest cementiri, que hauria de ser  una visita obligada per als turistes interessats en temes educatius, després de passar a veure el seu invent al lloc comentat anteriorment. Si va fer tot allò amb els pocs mitjans de l'època no sabem què podria fer avui, amb internet i la resta. 






17/11/17

BLAS DE LEZO, EL SEU TEMPS I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

Don Blas de Lezo -Museo Naval-.jpg

Resultat d'imatges de Blas de Lezo


Resultat d'imatges de Blas de Lezo


El nostre personatge era Blas de Lezo, un home amb una biografia admirable tot i que la seva memòria sigui objecte de manipulacions diverses. Per aquí el menystenim ja que en tot allò del 1714 estava a la banda dels dolents. Per la banda espanyola se'l mitifica amb el tema del patriotisme. Som un país complicat i tot s'ha de situar en el seu temps i en les seves circumstàncies, per motius ben comprensibles els anglesos o els francesos no tenen manies en mitificar la seva gent, Nelson, per exemple. O fins i tot Napoleó, que ja és gros. I en això som poc objectius, vegeu el cas de Prim, més esclavista que el Comillas, puix parlava català, -de tant en tant-, Deu li do glòria i estàtues eqüestres...

Per la xarxa es pot trobar un munt d'informacions sobre aquest personatge, digne d'una sèrie d'aventures en la qual, però, caldria gastar-hi calerons a dojo. 


https://www.zendalibros.com/blas-lezo-pesadilla-piratas-corsarios/


https://www.youtube.com/watch?v=D8-t1Eq-ht0

https://www.youtube.com/watch?v=I0nprTU8NcY

https://www.youtube.com/watch?v=L4ik3OsQ_Kc

21/10/17

UN SENYOR VALENT I CORATJÓS, EN MAR I EN TERRA



Pasaia-Spain-Christoph-Abele-2004.jpg

1) Aquí va néixer el nostre personatge, fa molts anys.

2) Predestinat a l'ofici familiar, als dotze anys ja treballava, aviat va perdre uns quants elements corporals, cosa que va fer que la gent del sector, en aquella època en la qual la correcció política no existia, el titllés de mighome.

62 - Carthagène - Décembre 2008.jpg

3) En aquest indret, on va morir anys després, es va destacar en un dels molts actes en els quals va participar.

Felipe V de España.jpg

4) En aquella guerra, de mal record per a nosaltres, patrocinada per aquest senyor i els seus seguidors es va enfrontar a la gent del senyor que veieu a sota. I és que tot plegat va ser ben bé una guerra gairebé mundial, ben mirat.

George Rooke.jpg

5) En aquells fets va perdre una part més del cos. Coratge no n'hi faltava. També va ser a la nostra ciutat en aquells anys difícils, ja us podeu pensar de part de qui, ai, la política i la milícia. Allà també va rebre.
Square in Lima Peru 01.jpg

Diego Morcillo Rubio de Aunon.jpg
6) Es va casar una mica grandet, malgrat les ferides i les pèrdues va tenir uns quants fills. La seva dona era del país de la fotografia i en aquesta ciutat que veieu es van maridar. Els va casa el bisbe.


7) Molts són els fets d'armes en els quals va destacar el coratge del nostre protagonista. I això que hauria pogut retirar-se de forma còmoda, així que la cosa té el seu mèrit. També va ser a la ciutat de la fotografia, entre d'altres.

Castelfuerte1.jpg

8) També va tenir problemes, el senyor del retrat, al qual ell assessorava, va enfrontar-se amb el manaire de torn i no es van tenir en compte els savis consells del nostre home. Al capdavall el rei el va fer retornar, estava malalt i decebut però coratjós com sempre. Va anar a viure, amb la seva família, a la ciutat que podeu veure, hi va haver una epidèmia greu però ell s'havia immunitzat durant les seves estades a països llunyans. Es va entrevistar amb el rei però es veu que aquest ja no tocava quarts ni hores.

larga70_siglo_XX_puertosantamaria

9) Però el retir tranquil va durar poc. A causa del seu càrrec va tornar a la brega. Itàlia, el nord d'Àfrica, i retorn a Amèrica a lluitar de nou i a vèncer els anglesos,  els eterns enemics, que ja creien que havien guanyat i van acabar amb la cua entre cames.


10) Va tenir problemes amb el qui manava, com sol passar, i això li va fer perdre fins i tot, en part, el favor reial. Una nova ferida se li va infectar i va morir a la ciutat de la imatge anterior, d'unes febres. Si bé ell no va aconseguir, com desitjava, un títol nobiliari, si que el va rebre el seu fill gran. 


Escudo de Blas de Lezo.svg

11) El nostre protagonista, en el seu ram, va ser un dels grans, a l'alçada de gent com Nelson, però fins fa pocs anys no era gaire conegut. Ara té estàtues, homenatges, novel·les històriques, documentals i tot el que vulgueu. La seva personalitat s'ha de situar a l'època i en el context i contemplada sense complexos i obviant la seva relació amb la nostra història, no podem deixar d'admirar aquests senyor tan valent. 

I prudent, pel que fa als estalvis, tot i que en ocasions no li van pagar el que calia sembla que va tenir cura dels seus calerons i dels de la muller, filla única de bona família i va comerciar amb tot el que va poder. 

I es veu que una bona part els tenia dipositats a bancs... anglesos, paradoxes de la vida. I de l'economia pràctica.



RECORDO ALS LECTORS I LECTORES D'AQUEST BLOG QUE TRIGO UNS QUANTS DIES EN PENJAR ELS COMENTARIS PER TAL DE DONAR OPCIONS ALS PARTICIPANTS...

5/9/17

LUISA ROLDÁN, 'LA ROLDANA', ESCULTORA DEL BARROC


La nostra protagonista era, efectivament, Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 1652-Madrid, 1706). Va ser la primera escultora espanyola coneguda i, probablement, una de les primeres d'Europa. En els darrers anys la seva figura ha estat molt reivindicada i es poden trobar molts textos i reportatges que hi fan referència. La seva producció va ser immensa i en alguns museus catalans en tenim mostres remarcables.


Resultat d'imatges de la roldana esculturs

Té obres monumentals excel·lents però, jo si tingués diners, em compraria un d'aquests pessebres de dimensió reduïda, amb escenes entendridores tretes de la vida quotidiana.

http://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/la-escultora-luisa-roldan-1652-1704.html