17/11/17

BLAS DE LEZO, EL SEU TEMPS I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

Don Blas de Lezo -Museo Naval-.jpg

Resultat d'imatges de Blas de Lezo


Resultat d'imatges de Blas de Lezo


El nostre personatge era Blas de Lezo, un home amb una biografia admirable tot i que la seva memòria sigui objecte de manipulacions diverses. Per aquí el menystenim ja que en tot allò del 1714 estava a la banda dels dolents. Per la banda espanyola se'l mitifica amb el tema del patriotisme. Som un país complicat i tot s'ha de situar en el seu temps i en les seves circumstàncies, per motius ben comprensibles els anglesos o els francesos no tenen manies en mitificar la seva gent, Nelson, per exemple. O fins i tot Napoleó, que ja és gros. I en això som poc objectius, vegeu el cas de Prim, més esclavista que el Comillas, puix parlava català, -de tant en tant-, Deu li do glòria i estàtues eqüestres...

Per la xarxa es pot trobar un munt d'informacions sobre aquest personatge, digne d'una sèrie d'aventures en la qual, però, caldria gastar-hi calerons a dojo. 


https://www.zendalibros.com/blas-lezo-pesadilla-piratas-corsarios/


https://www.youtube.com/watch?v=D8-t1Eq-ht0

https://www.youtube.com/watch?v=I0nprTU8NcY

https://www.youtube.com/watch?v=L4ik3OsQ_Kc

21/10/17

UN SENYOR VALENT I CORATJÓS, EN MAR I EN TERRA



Pasaia-Spain-Christoph-Abele-2004.jpg

1) Aquí va néixer el nostre personatge, fa molts anys.

2) Predestinat a l'ofici familiar, als dotze anys ja treballava, aviat va perdre uns quants elements corporals, cosa que va fer que la gent del sector, en aquella època en la qual la correcció política no existia, el titllés de mighome.

62 - Carthagène - Décembre 2008.jpg

3) En aquest indret, on va morir anys després, es va destacar en un dels molts actes en els quals va participar.

Felipe V de España.jpg

4) En aquella guerra, de mal record per a nosaltres, patrocinada per aquest senyor i els seus seguidors es va enfrontar a la gent del senyor que veieu a sota. I és que tot plegat va ser ben bé una guerra gairebé mundial, ben mirat.

George Rooke.jpg

5) En aquells fets va perdre una part més del cos. Coratge no n'hi faltava. També va ser a la nostra ciutat en aquells anys difícils, ja us podeu pensar de part de qui, ai, la política i la milícia. Allà també va rebre.
Square in Lima Peru 01.jpg

Diego Morcillo Rubio de Aunon.jpg
6) Es va casar una mica grandet, malgrat les ferides i les pèrdues va tenir uns quants fills. La seva dona era del país de la fotografia i en aquesta ciutat que veieu es van maridar. Els va casa el bisbe.


7) Molts són els fets d'armes en els quals va destacar el coratge del nostre protagonista. I això que hauria pogut retirar-se de forma còmoda, així que la cosa té el seu mèrit. També va ser a la ciutat de la fotografia, entre d'altres.

Castelfuerte1.jpg

8) També va tenir problemes, el senyor del retrat, al qual ell assessorava, va enfrontar-se amb el manaire de torn i no es van tenir en compte els savis consells del nostre home. Al capdavall el rei el va fer retornar, estava malalt i decebut però coratjós com sempre. Va anar a viure, amb la seva família, a la ciutat que podeu veure, hi va haver una epidèmia greu però ell s'havia immunitzat durant les seves estades a països llunyans. Es va entrevistar amb el rei però es veu que aquest ja no tocava quarts ni hores.

larga70_siglo_XX_puertosantamaria

9) Però el retir tranquil va durar poc. A causa del seu càrrec va tornar a la brega. Itàlia, el nord d'Àfrica, i retorn a Amèrica a lluitar de nou i a vèncer els anglesos,  els eterns enemics, que ja creien que havien guanyat i van acabar amb la cua entre cames.


10) Va tenir problemes amb el qui manava, com sol passar, i això li va fer perdre fins i tot, en part, el favor reial. Una nova ferida se li va infectar i va morir a la ciutat de la imatge anterior, d'unes febres. Si bé ell no va aconseguir, com desitjava, un títol nobiliari, si que el va rebre el seu fill gran. 


Escudo de Blas de Lezo.svg

11) El nostre protagonista, en el seu ram, va ser un dels grans, a l'alçada de gent com Nelson, però fins fa pocs anys no era gaire conegut. Ara té estàtues, homenatges, novel·les històriques, documentals i tot el que vulgueu. La seva personalitat s'ha de situar a l'època i en el context i contemplada sense complexos i obviant la seva relació amb la nostra història, no podem deixar d'admirar aquests senyor tan valent. 

I prudent, pel que fa als estalvis, tot i que en ocasions no li van pagar el que calia sembla que va tenir cura dels seus calerons i dels de la muller, filla única de bona família i va comerciar amb tot el que va poder. 

I es veu que una bona part els tenia dipositats a bancs... anglesos, paradoxes de la vida. I de l'economia pràctica.



RECORDO ALS LECTORS I LECTORES D'AQUEST BLOG QUE TRIGO UNS QUANTS DIES EN PENJAR ELS COMENTARIS PER TAL DE DONAR OPCIONS ALS PARTICIPANTS...

5/9/17

LUISA ROLDÁN, 'LA ROLDANA', ESCULTORA DEL BARROC


La nostra protagonista era, efectivament, Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 1652-Madrid, 1706). Va ser la primera escultora espanyola coneguda i, probablement, una de les primeres d'Europa. En els darrers anys la seva figura ha estat molt reivindicada i es poden trobar molts textos i reportatges que hi fan referència. La seva producció va ser immensa i en alguns museus catalans en tenim mostres remarcables.


Resultat d'imatges de la roldana esculturs

Té obres monumentals excel·lents però, jo si tingués diners, em compraria un d'aquests pessebres de dimensió reduïda, amb escenes entendridores tretes de la vida quotidiana.

http://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/la-escultora-luisa-roldan-1652-1704.html


18/8/17

UNA DONA DE CARÀCTER EN UNS TEMPS DIFÍCILS

Resultat d'imatges de sevilla segle XVI

1.- La nostra protagonista va néixer en aquesta ciutat, més o menys en l'època de la imatge.

Portrait of Antonio Palomino.jpeg
2.- Aquest senyor, un expert, la va reconèixer com a gran professional, de la mateixa categoria que el pare, el qual es dedicava ja a l'ofici en el quan va excel·lir la nostra dama.

Pedro Roldán.jpg
3.- El pare tenia molta feina, així que no és estrany que comptés amb l'ajuda de les seves dues filles grans, en el taller.

4.- La noia es va enamorar d'un aprenent de l'ofici que treballava en un altre taller. El pare, per motius que es desconeixen, s'oposava al seu casament així com al de dues germanes seves. Potser no volia perdre les ajudantes.

5.- Aprofitant que el pare estava enfeinat a causa dels encàrrecs per a la decoració de la Catedral la parella va posar en marxa tot un complicat procediment per poder-se casar, de fet va ser una mena de rapte legal, cosa que no era estranya en aquell temps.
Iglesia de San Marcos 001.jpg

6.- Finalment, en un dia de Nadal, quan la nostra dama tenia poc menys de vint anys, es va celebrar el matrimoni, hi va anar gent però el pare no en va voler saber res.

7.- El matrimoni va tenir set fills, quatre dels quals van morir de petitons, cosa habitual en aquella època.

8.- Sembla ser que el marit tenia cura d'acolorir les imatges i de firmar els papers dels contractes. La relació amb el pare devia millorar amb el temps, car van tornar a treballar plegats en alguna ocasió.

9.- La parella tenia molta feina. Més endavant es va traslladar a una altra ciutat on també van treballar molt.


Resultat d'imatges de cadiz siglo XVI

10.- Malgrat treballar tant la família anava justeta, així que van decidir traslladar-se a la capital, amb la intenció d'assolir més reconeixement i més feina.

11.- Sembla que el pare no anava desencaminat en no voler que es casés amb el seu marit, va resultar ser un mal profesional i un mal espòs. O així ho expliquen.

12. Va arribar a rebre reconeixement per la seva feina però els encàrrecs no es pagaven o es pagaven malament i es va veure en una situació molt precària. Va escriure cartes i peticions a molta gent d'upa però las coses no van millorar. 
Iglesia de San Andrés (Madrid) 01.jpg
13.- Va morir amb poc més de cinquanta anys, pobra, segons es desprèn d'un document que es va trobar. La seva vida va ser difícil i els seus diferents estats d'ànim queden reflectits en la seva nombrosa producció, de temàtica religiosa. És la primera dona del seu país que es va dedicar al seu ofici i que va obtenir reconeixement. Sobta comprovar la quantitat i qualitat de les peces que va arribar a crear. 

14.-El seu pare havia mort set anys abans que ella i li havia deixat alguna coseta, així com a la resta de germans i germanes. Malgrat això, va tenir moltes dificultats per sobreviure, per menjar i fins i tot per vestir-se o tenir un sostre. I això que en vida se la va arribar a acceptar en una prestigiosa institució italiana. 


6/6/17

ANTONI BARCELÓ I PONT DE LA TERRA, CORATJÓS I EFICIENT

AntonioBarcelóAnónimo1848.jpg

El personatge misteriós era, en aquesta ocasió, l'Almirall Barceló. Té un carrer a la Barceloneta, aquest barri on tants carrers porten noms de mariners cèlebres. El cognom ja ens diu que era mallorquí i va esdevenir una figura llegendària i immensa en el seu camp professional, Va arribar a ser tinent general de l'Armada Reial, malgrat que va aprendre gràcies a la pràctica i no formava part de les grans famílies de la noblesa de les quals es fornien aquells càrrecs.

Va néixer el 1717 i va morir el 1797. Amb totes les limitacions que s'hi vulguin fer hem d'admetre que va ser aquella una època d'estabilitat i creixement. Tan sols cal comprovar de quina època són molts dels casalots antics que trobem pels pobles i poblets. No explicaré aquí tota la seva vida, que podeu trobar a viquipèdia i a molts més indrets de la xarxa. Fins els setanta repicats va estar en actiu i potser encara hi estaria si les enveges i injustícies diverses dels companys de feina no li haguessin amargat la vida en diferents ocasions. Expliquen que per Analusia encara corre dites com ara 'ser más valiente que Barceló ni en la mar'.

Va inventar un sistema de canons per lluitar contra els anglesos, els quals van riure's de l'invent fins que en van haver d'entomar l'eficàcia. Una cobla, també andalusa, feia:


Si el rey de España tuviera
cuatro como Barceló,
Gibraltar fuera de España
que de los ingleses no.


Però els Barcelós no són freqüents en la història i en ocasions, malauradament, no se'ls considera ni té en compte com caldria, no sempre els millors manen, vaja, i així va la cosa, al mar a i a la terra, en el segle XVIII i en el XXI.

Barceló, com tothom, té llums i ombres en la seva biografia, digna d'una pel·lícula d'aventures, cal situar-lo en el seu temps i en les seves circumstàncies. Paga la pena comparar com se'n parla a les diferents viquipèdies. Lleig, segons expliquen, sord a causa dels combats, carismàtic i amb autoritat natural, era conegut com 'Capità Toni'.